Memòries I.. De l'esperança a la desfeta

"El 14 d'abril de 1920 vaig néixer a Cervera ... Em batejaren el 27 d'abril següent, festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Vaig fer la primera comunió a la parróquia de Sant Antoni, també de Cervera, el 8 de setembre de 1927, diada de les marededéus trobades, i, per tant, també de la de Montserrat. Onze anys després del meu naixement, dia per dia, el 14 d'abril de 1931, Francesc Maciá proclamá la República Catalana. A partir d'aquest fet, quan he hagut de dir la data del meu naixement, sovint he sentit comentar: "Ah, el dia de la proclamació de la República. Havies de ser republicá...". I quan he hagut de facilitar la del meu bateig i la de la meva primera comunió, el comentari ha estat: "Havies de ser montserratí, per forÇa..." I, certament, durant la meva ja llarga vida, he estat sempre  republicá -de la República Catalana!- i montserratí." Amb la claredat  de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memóries. De l'esperanÇa a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repás dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'académia Ramon Llull de Barcelona. Són els anys, de 1920 a 1936, de formació d'un dels més reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, peró, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumátic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguirá la crida cap al front amb la lleva del "biberó" fins que arribi la derrota.